UNA QUIETUD IMMENSA,
EL SOL ESPURNEJA AL MAR
ENTRE TEULADES.
AL FONS, EL CEL D'UN BLAU
MOLT TÈNUE, GAIREBÉ
ES CONFON AMB L'HORITZÓ.
DE SOBTE EL VENT S'ATURA
DAMUNT D'UNS NÚVOLS
BLANCS, ESPONJOSOS,
AMB UNES OMBRES LLEUS,
TALMENT UN DIBUIX
ESTANTÍS D'ALGÚ,
QUE DES DE LLUNY
S'HO MIRA COM JO
CORPRESA DE TANTA BELLESA.
CAPVESPRE DELIRANT
CELS QUE S'ACOSTEN
FLONJOS, GRISOS PLENS DE MATISOS
ENTRETEIXITS DE ROIG I GRANA,
VORA EL VERMELL ROGENC
DE LA TEULADA I LES PARETS
DE L'EDIFICI, ENFRONT DE
LA FINESTRA, TALMENT UN SOMNI,
ARA QUE ELS LLUMS S'ENCENEN.
LA LLUNA EM MIRA,
TOTA DE SEDA BLANCA
QUI EM DONARIA LLUM
TAN SUAU I CLARA
EN UNA NIT SENCERA!
MONTSERRAT ABELLÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada