M' ALEGRAVA D'ANAR SENTINT PEL BOSC
EL SO DE LA DESTRAL DEL LLENYATAIRE
EN LA CREMOSA QUIETUD DE L'AIRE
FRAGANT DE RUDA I FUM DE LLIGABOSC.
TU, LLENYATAIRE, COM UN DÉU ABATS
ARBRES DE SOMNI DE LLEGENDA OBSCURA,
EN L'AIRE MÀGIC DE LES SOLEDATS.
ALLÀ A L'ESTIU EL VENTIJOL MURMURA
L'ABELLA LIBA ROMANINS FADATS
I CORRE UNA AIGUA CRISTAL.LINA I DURA.
JOAN VINYOLI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada